Reunió

Títol: Reunió
Autor: Natasha Brown
Editorial: l'Altra Editorial
Traducció: Maria-Arboç Terrades
Primera edició: març del 2022

La novel·la Reunió de Natasha Brown ha rebut elogis pel seu retrat penetrant i emotiu de la vida d'una dona britànica negra enfrontada al racisme quotidià. L'autora ha estat aplaudida per la seva capacitat per explorar de manera única les dinàmiques de la societat britànica contemporània, amb un enfocament especial en les qüestions de classe, raça i privilegi.

La protagonista, sense un nom específic, sembla assolir tot el que ha perseguit, amb una gran promoció a la seva empresa financera i una integració més profunda al món de privilegis del seu xicot, caracteritzat per la seva blancor i arrel antiga.

Malgrat aquest èxit aparent, el diagnòstic de càncer transforma la percepció de l'èxit de la protagonista en un buit inesperat.

La novel·la, estructurada amb vinyetes fugisseres, ofereix una visió desoladora de com el racisme impregna la vida de la narradora. Les experiències de la protagonista abracen des de l'abús obert de desconeguts fins a les suposicions dels companys de treball que consideren que té una vida fàcil gràcies a la diversitat. La novel·la també destaca com la presència de la protagonista confereix al seu xicot una certa credibilitat liberal, exposant com cap aspecte de la seva vida escapa als assumptes basats en el color de la seva pell.

La claredat destil·lada de la prosa transmet de manera efectiva la implacabilitat i l'esgotament d'aquesta experiència. La protagonista ha seguit tot el que se suposava que havia de fer, però es veu confrontada amb la realitat que això no és suficient per superar el càncer del prejudici racial que impregna cada aspecte de la seva vida.

La decisió final de la protagonista de no lluitar contra el càncer literal que envaeix el seu cos, triant la mort com una forma de transcendir, ofereix un gir sorprenent a la trama i planteja qüestions profundes sobre la seva desesperació i la complexitat de la seva experiència.

La brevetat expertament elaborada de Brown, tot i ser estilísticament potent, no aprofundeix prou en certes parts de la història. La relació amb la germana més petita de la protagonista i l'impacte emocional de la seva mort podrien haver estat més desenvolupats. No hi ha gaire informació sobre aquesta relació o sobre aquest impacte.

A més, algunes crítiques s'han dirigit cap a la manca de consideració d'altres maneres de viure més enllà de l'ascensió ambiciosa en les escales de la carrera, la classe i la propietat. No es considera cap altra forma de viure.

Tot i que la novel·la desplega una anàlisi poètica de les lluites de la protagonista, la seva decisió de morir pot semblar un recurs melodramàtic. Per què no abandonar en lloc de morir?

Així i tot, Reunió pot ser reconeguda com l'arribada d'un talent significatiu, il·luminant de manera brillant de les desigualtats profundament arrelades del nostre temps i elogiada per la seva exploració provocadora de les qüestions socials i la seva representació evocadora de la vida d'una dona britànica negra. 

Via morta

Titol: Via morta

Autora: Assumpta Montellà
Editorial: Amsterdam
Primera edició: setembre de 2023

Via Morta, és la primera novel·la de ficció de la historiadora Assumpta Montellà. Relatada en primera persona, s'inicia amb una narradora francesa —Carol Cabot, professora d'Història del Lycée Arístides Mallol de Perpinyà — afirmant que el seu talent és explicar històries, i que la seva comença un matí a l'estació de Portbou. És conscient que ha marxat de casa perquè la seva relació amb la Marion s'ha acabat, tot i que l'excusa que va donar al centre on ensenya és que volia fer un treball de camp resseguint els darrers dies de Walter Benjamin a Portbou. Quan un policia espanyol li demana la documentació, la Carol no entén absolutament res.

La cafeteria de l'estació és plena de guàrdies civils que prenen cigalons i criden en espanyol. I arriba la misteriosa Irina, una prostituta ucraïnesa amb un fill a Kíiv, experta en La Divina Comèdia de Dante i embolicada amb l'inspector Morel; i una altra noia atemorida, la Nèmesi, amb metxes californianes, dessuadora negra amb caputxa, una càmera de fotos i un ordinador, que criden l'atenció de la Carol. La Nèmesi és periodista i urbexer, algú que capta l'ànima dels llocs abandonats. Quan en Dani, l'amic asmàtic de la Carol i la seva primera parella, es presenta a Portbou per passar les respectives penúries junts, la Carol ja està instal·lada a la pensió de la Simone, una dona estranya a qui coneix al cementiri. La Carol ve d'un món acadèmic molt ordenat i es troba un inframon que no coneix, només observant hi ha una sèrie de personatges de frontera, des de prostitutes, camells, mules, traficants que es van deixant entreveure amb una activitat una mica a l'ombra. Pel seu caràcter curiós o de formació professional de posar l'orella sempre al carrer, la protagonista es troba amb una història de les baixes passions del gènere humà com és la droga, la prostitució. Al principi entra d'una manera ingènua pensant que controlarà aquest món i acaba entenent que ha de començar a córrer si vol salvar la seva vida.

Els personatges es mouen en un món que és molt fosc i atractiu a la vegada, però també t'adones que és una altra dimensió. Per això cal destacar que un dels punts importants d'aquesta novel·la és la importància de la seva banda sonora. A través del codi QR que trobem al final del llibre, ens porta directament a una llista d'Spotify. L'autora, en una constant permanent d'implicar la música en la història de la novel·la, encercla acuradament la música a les característiques de cada personatge, dotant-los d'una personalitat que els fa més propers al lector.

En el gènere humà, les baixes passions són molt tèrboles. T'agafa vertigen quan veus que no controles res, que la teva vida penja d'un fil, ningú et pot ajudar i has literalment de córrer perquè si no t'agafen, et maten i deixes aquest món. Tal com afirma l'autora: les persones podem fer el millor i el pitjor i els grisos són on ens movem sempre.

Amb un català correcte i ben treballat, però amb un compàs en algun moment poc àgil sobretot a la primera part a causa d'excessos: canvis de narrador, referències culturals, flashbacks sovint innecessaris.

La intriga es basa sobretot en el neguit permanent de la Carol per la incertesa de no rebre notícies de la Marion, perquè la recerca del macarra Ígor Petrov per part de l'inspector Morel sembla quedar en un segon pla desnerit.

Via morta té ingredients com la crítica al sistema universitari manipulat per la política, el tràfic de drogues dels espais fronterers, la negligència policial, la difícil roda de la prostitució i l'encert de situar l'acció enmig del no -res, en un escenari fronterer com Portbou —un poble de silencis [...] tancat com un úter, envoltat de muntanyes ple de personatges propis de l'inframon.

Cal assenyalar que un dels aspectes que es troba a faltar a tota novel·la negra és que quan hi ha una mort, tot i que sigui propera al protagonista, no es fa el dol mai.

La inèrcia de la novel·la negra és generar molta més acció que reflexió, empro un dels aspectes meritoris d'aquesta novel·la és que sí que hi ha una reflexió del dol de la mort.

És una novel·la negra amb molta deliberació, on es treballa els grisos dels personatges, on contínuament hi ha reflexions i molts esments a pel·lícules, a llibres, que acompanyen els personatges i que permet a la persona lectora anar-ho descobrint.

Via morta, d'Assumpta Montellà

 

Les vuit muntanyes

Títol: Les vuit muntanyes
Autor: Paolo Cognetti
Editorial: Navona_Port Bo
Traducció: Xavier Valls i Guinovart
Primera edició: març del 2018

Les vuit muntanyes és una novel·la escrita per l'autor italià Paolo Cognetti i publicada l'any 2016. Aquesta obra ha rebut elogis de la crítica i ha guanyat diversos premis literaris, com el Premi Strega (2017), un dels més prestigiosos d'Itàlia i el Premi Médicis Étranger, al mateix any. La novel·la és una història introspectiva que narra la vida d'un home que busca la seva pròpia identitat a través de la relació amb la natura i les muntanyes.

En general, la novel·la ha estat ben rebuda per la crítica i pel públic lector per diverses raons: la primera raó, per la bellesa de la seva prosa: l’autor escriu amb una prosa lírica i evocadora que captura la bellesa de les muntanyes i la natura amb gran detall. La seva descripció de l'entorn i les emocions dels personatges crea una atmosfera rica i immersiva que ens atrapa. La segona raó, per l’exploració de la relació home-natura: la novel·la examina la relació complexa entre l'ésser humà i la natura, i com aquesta interacció pot ser una font d'inspiració, pau i significat en la vida d'un individu. La seva exploració de les muntanyes com a metàfora de la recerca personal i l'autodescobriment és profunda i emotiva. La tercera raó, pel desenvolupament dels personatges: el protagonista experimenta un profund creixement personal al llarg de la història, passant per diverses etapes de la seva vida i explorant diferents relacions amb les persones que coneix al llarg del camí. Aquest desenvolupament dels personatges fa que la persona lectora es connecti amb ells i es preocupi pel seu destí. I finalment, la quarta raó, pels temes de caràcter universals tractats: la novel·la aborda temes universals com la cerca de la identitat, la relació amb la família, l'amistat i el significat de la vida. Aquests temes ressonen amb molts lectors i fan que la història sigui accessible i rellevant per a una àmplia audiència.

Malgrat les seves moltes virtuts, algunes crítiques podríem esmentar com que la trama pot ser una mica lenta en alguns moments i que la introspecció del protagonista pot resultar pesada per a algunes persones lectores que prefereixen una narració més ràpida i d’acció. No obstant això, depèn molt del gust personal i de les expectatives de cadascun de nosaltres, com a lectores i lectors.

En resum, Les vuit muntanyes és una novel·la que la podem lloar per la seva bellesa literària, la seva exploració de temes profunds i la seva caracterització de personatges. Tanmateix, és una obra que pot ser apreciada per aquells que gaudim d'històries introspectives i contemplatives ambientades en la natura i tal com afirmen els periodistes i crític literaris: l’Esteve Plantada, diu: perquè és una obra honesta que ensenya una manera de viure, de gaudir el silenci i de mesurar el temps. O la Valèria Gaillard, comenta: la muntanya, símbol de la natura salvatge i allunyada de la civilització, és l’element vertebrador de la novel·la. I, en Jordi Llavina fonamenta: és una mera excusa per bastir una sòlida reflexió artística sobre la vida.

Un polsim de sal

Títol: Un polsim de sal

Autora: Laura Autonell

Editorial: Círculo Rojo

Primera edició: juliol de 2022

Un polsim de sal de la Laura Autonell és la història d’una vida. La d’una dona de tantes. De tantes, és cert, però que no és ni vulgar ni simple. Ans al contrari: les històries de la gent senzilla són cadascuna diferent i molt sovint tenen més interès que no pas les de persones suposadament destacades, per bé que són més verídiques. Perquè la bona ficció consisteix a reflectir la realitat amb versemblança i autenticitat. Aquí resideix el mèrit d’aquesta obra.

L’autora construeix molt bé els seus personatges i les relacions entre ells, així com els ambients en què es mouen. El gruix de l’acció s’esdevé a partir de mitjans dels anys setanta del segle passat, a Súria, una vila petita, prop de Manresa, de la comarca del Bages, que en aquella època vivia de les mines de potassa. Les mines donaven feina pràcticament a tota la població en edat de treballar, cosa que intensificava més encara el coneixement entre veïns i agreujava el xafardeig i el murmureig. Un context, doncs, en què les enveges, la gelosia i la mala fe poden incitar a acarnissar-se a mortificar algú per obtenir-ne un benefici.

La novel·la s’inicia en el moment en què una persona gran, la Marta, interna en una residència geriàtrica de Barcelona, s’assabenta que té Alzheimer i que la malaltia progressa ràpidament.

És així com fa un exercici de memòria en retrospectiva, que dona peu a recordar el seu recorregut vital, els seus patiments i les seves alegries, els seus amors i desamors. Però amb ella com a eix principal, l’autora crea, amb mestratge, una successió de personatges de trets de caràcter molt diversos, que permeten fruir a la persona lectora d’un extens catàleg d’individualitats, l’ànima de les quals sap dibuixar amb precisió. Ens presenta així un retrat de com es mouen les seves figures en un context que propicia el millor i el pitjor de l’ésser humà.

La Marta és la víctima d’un matrimoni que neix amb mal peu des dels seus inicis. Víctima de maltractaments, l’acompanyem en la seva vida quotidiana, en el seu patiment, les seves pors i la seva desesperació. El seu home, en Manel, maltractador i donat a la beguda, freqüenta la seva colla de companys de feina, miners com ell, al bar, on s’esplaia i troba el que li agrada.

Formalment la novel·la la condueix una veu narradora sàvia i desplega una gran quantitat de diàlegs entre elspersonatges, en diversos ambients: al bar, a casa, a les trobades de les famílies d’ella i d’ell, a la feina, a la residència… No hi ha dubte que la Laura frueix explorant diversitat de situacions i atmosferes.

La prosa és molt fluïda i les persones lectores la llegim amb fruïció, també pel fet que els esdeveniments van acompanyats d’una certa intriga que empeny l’avidesa de la lectura. En algun moment pot semblar que l’autora pogués caure en la temptació de tancar la seva història amb un final fàcil, ensucrat, i el frega, però se’n sap sortir. A més a més, en sap treure suc al títol.

L’acció acaba retornant a la residència de gent gran, amb el fill de la Marta com a actor.

La temàtica, desgraciadament molt actual, i l’elenc de personatges gairebé conviden a portar-la a escena, si el text es dramatitzés. No seria difícil, el diàleg hi és predominant i hi convida.

Per tot això, resulta una obra literària la narrativa de la qual es llegeix d’una tirada i desperta l’interès de la persona lectora perquè és creïble i escrita amb una naturalitat que sembla que les paraules li brollin soles del teclat.

És una novel·la rodona que destaca per la seva prosa evocadora i la manera en què captura la vida quotidiana amb gran detall.

Ens convida a explorar les emocions i els pensaments dels personatges mitjançant una narrativa íntima i subtil. Aborda temes universals com l’amor, la pèrdua i la recerca de significat, tot mentre ens transporta a un món en el qual els petits detalls prenen vida.

La força més gran de la novel·la és la seva capacitat de crear una atmosfera immersiva que fa que el/la lector/a es connecti amb els personatges i es perdi en el seu món. No obstant això, en algunes ocasions, la trama pot semblar una mica dispersa i potser manca d’una direcció concreta. Tot i així, aquesta pot ser també una de les seves virtuts, ja que reflecteix la naturalesa imprevisible de la vida.

Y llovieron pájaros

Títol: Y llovieron pájaros
Autora: Jocelyne saucier
Editorial: Minúscula
Traducció: Luisa Lucuix Venegas
Primera edició: abril de 2018

Y llovieron pájaros és una novel·la fascinant que ens transporta a un món de natura salvatge i personatges memorables. Escrita per Jocelyne Saucier, aquesta obra ens captiva des del primer moment amb la seva prosa poètica i la seva capacitat de retratar les complexitats de la vida humana. Fou publicada originalment en francès el 2011.

Retrata un any i un mes de l’existència de tres ancians que van decidir apartar-se del mon quan veuen que aquest no els proporciona res de nou, i el que es pitjor, senten que ells tampoc tenen res a aportar. Aquesta fugida a l’interior d’un bosc negre, en plena recuperació després del Gran incendi de Matheson, esdevingut el juliol de 1916, i l’estrany ordre secret entre aquests habitants es veu sacsejada per l’aparició sobtada, quasi espectral, de dues dones: la més jove és una fotògrafa en plena crisi creativa que busca a un tal Boychuck, l’últim supervivent d’una catàstrofe natural (que tingué un terrible ressò en els incendis de 2016 a Ontàrio), l’altra és una anciana de 80 anys rescatada d’un centre psiquiàtric que respon al nom inventat de Marie-Desneige.

Amb aquests pocs elements, Suacier ens presenta una instantània tant al·lucinada com sòbria, també rabiosament intimista, o una còpia en negatiu, d’aquesta imatge a la cabanya en el centre d’un bosc.

Aquesta novel·la és una oda a la llibertat. La llibertat de viure i morir d’acord amb una llei pròpia. Tots els personatges viuen en alguna forma d’il·legalitat, i que ho estan fent molt bé. En aquest sentit, aquests és una novel·la certament transgressora.

La novel·la ens porta a explorar temes com la llibertat i la vellesa. La vellesa i la llibertat estan íntimament connectades. La vellesa és aquesta etapa de la vida en la que ens alliberem de les nostres obligacions, les nostres responsabilitats i ambicions i en la que estem disposats a viure tots els grans i petits plaers que ens ofereix la vida, perquè sabem que podem desaparèixer en qualsevol moment.

Els tres ermitans del bosc tenen les seves pròpies raons per escollir aquesta vida. En Charlie és un amant de la naturalesa, en Tom és un borratxo que fuig de la treballadora social que vol la seva felicitat dins d’un hospici i el tercer, en Ted, era, encerta manera, un home que fugia de la seva vida, que havia sofert molt de dany. Fou llavors quan a l’autora li vingué a la menta el Gran Incendi en el nord d’Ontàrio. I és així com Boychuck es convertí en aquest home habitat per tot aquest patiment del que havia impregnat durant els sis dies en que vagà entre cendres fumejants.

Les aus morien en l’Incendi en ple vol, per falta d’oxigen i pel calor extrem queien com mosques. Així fou com arribà a l’autora el títol de la novel·la. Els ocells queien com mosques, com la pluja, plovien ocells. En relació al personatge de Mari-Desniege, l’autora en una entrevista va comentar que va tenir a una tia internada als 16 anys i que va morir als 87 anys en una residència d’expacients psiquiàtrics. La va visitar en la seva residència i va descobrir en una habitació petita a una dona intel·ligent, lúcida i conscient que li havien robat la vida. Desprès d’aquesta visita l’autorava decidir que recuperaria part de la vida que ella no tingué. Era una forma de retre un homenatge a la dona que era, una dona que havia mantingut la seva integritat malgrat tot el que havia viscut. És per això que l’autora va voler reservar uns anys de felicitat a Marie-Desneige per al final de la novel·la.

Una de les grans fortaleses de Y llovieron pájaros és la seva capacitat per evocar la bellesa de la naturalesa i, al mateix temps, explorar temes profunds com el pas del temps, la soledat, la memòria i el poder de la connexió humana. Saucier teixeix una trama rica i complexa que ens obliga a reflexionar sobre la vida i les seves múltiples dimensions.

La novel·la també destaca per la seva caracterització meticulosa dels personatges. Cada un d'ells és retratat amb una profunditat psicològica notable, i no podem evitar empatitzar amb les seves alegries i tristeses. A més, l'autora utilitza un llenguatge poètic i imatges vívides per descriure l'entorn natural, transportant-nos a aquest bosc remot i fent-nos sentir part de la història.

És una obra mestra que ens captiva amb la seva narrativa evocadora i les seves reflexions profundes. És una novel·la que ens recorda la importància de la natura, la connexió humana i la bellesa que podem trobar en els moments més senzills.

Recomanem aquesta obra a totes aquelles persones que busquen una experiència literària emotiva i profunda.

Pedra de tartera

Títol: Pedra de Tartera

Autora: Maria Barbal

Editorial: Columna Edicions

Primera edició: Octubre del 2008

Pedra de Tartera és una novel·la escrita per la Maria Barbal i publicada l'any 1987. Aquesta obra ha estat molt aclamada per la crítica i ha guanyat diversos premis literaris, però, tot i això, és important destacar alguns aspectes que podrien ser objecte de crítica.

Abans d'exposar, però, la nostra crítica de la novel·la, hem de definir que és una tartera per poder comprendre el sentit del títol. Una tartera és una extensió de terreny, situada normalment al flanc d'una muntanya, coberta de pedres despreses dels cims. Normalment, una tartera, com a acumulació de blocs i còdols cantelluts al vessant d'una muntanya, és una zona àrida i seca, colonitzada per poques espècies vegetals.

Una primera crítica que se li pot fer a Pedra de Tartera és la seva estructura narrativa. La novel·la està dividida en capítols curts i fragmentaris, cosa que pot dificultar la immersió del lector en la història. A més, l'ús de diferents narradors i punts de vista pot generar certa confusió i desorientació. Tot i que aquesta estructura pot buscar un efecte d'introspecció i reflexió, en alguns casos pot resultar una barrera per a la immersió en la trama.

Un altre aspecte a destacar és el ritme de la història. La novel·la es desenvolupa de manera pausada i amb una narració detallada, cosa que pot resultar tediosa per a algunes persones lectores. Hi ha moments en què l'acció no avança de manera significativa i la trama sembla estancada. Aquest ritme lent pot desanimar algunes persones lectores que busquen una narració més dinàmica i àgil.

Un altre punt que pot generar crítiques és la caracterització dels personatges. Tot i que n'hi ha d'alguns ben desenvolupats i complexos, en general, molts d'ells resulten una mica plans i manquen de profunditat psicològica. Això pot afectar la capacitat de la persona lectora d'empatitzar i connectar amb els personatges, per bé que no se'ns ofereix una visió completa de les seves motivacions i emocions.

Endemés, Pedra de Tartera és una novel·la que se centra en la vida rural i en la cultura tradicional de Catalunya. Tot i que aquesta temàtica pot ser interessant per a les persones lectores interessades en la història i les tradicions, pot resultar poc atractiva per a aquelles que no estiguin familiaritzades amb aquests temes o que no sentin una connexió personal amb ells. Això pot limitar l'atractiu de la novel·la per a un públic més ampli.

No obstant això, és una gran història d'amor, narrada per l'autora en una època convulsa i crítica que va viure el nostre país durant el primer terç del segle vint. (...) Ens miren de lluny com si portéssim la pesta. I la portem: la por, la incertitud, el sofriment. Ara diuen que la presó és plena (...). Una època de silencis "ensordidors" intergeneracionals viscuts per moltes famílies arreu del Principat, desagreujats, en part, jurídicament, per l'aprovació pel Parlament de Catalunya de la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, declarant il·legals els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l'abril de 1938 fins al desembre de 1978, per ser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just. I, en conseqüència, es va deduir la nul·litat de ple dret de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra, dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista.

En resum, Pedra de Tartera és una novel·la amb virtuts literàries notables, però també presenta alguns aspectes que podrien ser objecte de crítica, com l'estructura narrativa fragmentària, el ritme lent, la caracterització superficial dels personatges i la temàtica centrada en la vida rural i les tradicions. Tot i això, aquests aspectes crítics no han de minimitzar la importància i el reconeixement que l'obra ha obtingut en el panorama literari.

Nosaltres en la nit

Títol: Nosaltres en la nit

Autor: Kent Haruf

Editorial: Angle Editorial

Traducció: Anna Turró

Primera edició: 2017

Nosaltres en la nit de Kent Haruf és una novel·la emotiva, profunda i commovedora que tracta sobre l’amor, la solitud, el pas del temps i la pèrdua, que captura la bellesa de les relacions humanes.

La història es desenvolupa a Holt, una petita ciutat de Colorado, on els personatges solitaris i marginats per la societat es troben i formen una relació que els ajuda a enfrontar les seves pors i inseguretats.

Una de les coses que més ens ha agradat de la novel·la és la manera en què l'autor construeix els personatges. Són personatges complexos i realistes que s'enfronten a reptes i a la solitud, i que troben la seva curació en la companyia mútua. També captura perfectament la bellesa de les relacions humanes i la seva importància en les nostres vides.

La seva prosa, senzilla, directa, elegant, tendra i empàtica, crea una sensació d'intimitat que ens permet connectar amb els personatges i les seves lluites. Els personatges estan ben desenvolupats i són creïbles, amb totes les seves imperfeccions i debilitats, i això els fa semblar persones reals que podrien existir en qualsevol lloc del món.

La seva narració porta que la persona lectora s'emocioni i connecti amb els personatges i la seva història. No obstant això, una de les crítiques que podríem fer a la novel·la és que a vegades la trama pot resultar una mica lenta.

La major part de la història es concentra en la vida quotidiana dels personatges i les seves interaccions, el que pot fer que algunes persones lectores s'avorreixin si no estan disposades a comprometre's amb la profunditat emocional de la història. A més, la trama en si no és particularment original i podria semblar previsible en algunes ocasions.

Finalment, voldríem comentar que la traducció al català del títol de l'obra no fa justícia a l'essència d'aquesta novel·la. El títol original Our souls at night, que traduït al català és Les nostres ànimes a la nit, indica que són aquestes, les ànimes dels protagonistes les que gestionen les seves vides d'una forma profunda i sincera. Potser comercialment s'escau més la traducció al català, però, tal vegada no respecta la voluntat del seu autor.

Per tot això i resumint, és una novel·la ben escrita i captivadora que retrata de manera efectiva la vida en una petita ciutat americana i les lluites personals dels seus habitants. Malgrat que algunes limitacions en el ritme i la trama, és una obra que val la pena llegir-la per la seva bellesa i sinceritat, amb personatges ben construïts, una prosa elegant i una història emocionant de la qual en recomanem la seva lectura.

Sant Jordi 2023

Comencem