dimarts, 5 de setembre del 2023

Un polsim de sal

Títol: Un polsim de sal
Autora: Laura Autonell
Editorial: Círculo Rojo
Primera edició: juliol de 2022



Un polsim de sal de la Laura Autonell és la història d’una vida. La d’una dona de tantes. De tantes, és cert, però que no és ni vulgar ni simple. Ans al contrari: les històries de la gent senzilla són cadascuna diferent i molt sovint tenen més interès que no pas les de persones suposadament destacades, per bé que són més verídiques. Perquè la bona ficció consisteix a reflectir la realitat amb versemblança i autenticitat. Aquí resideix el mèrit d’aquesta obra.

L’autora construeix molt bé els seus personatges i les relacions entre ells, així com els ambients en què es mouen. El gruix de l’acció s’esdevé a partir de mitjans dels anys setanta del segle passat, a Súria, una vila petita, prop de Manresa, de la comarca del Bages, que en aquella època vivia de les mines de potassa. Les mines donaven feina pràcticament a tota la població en edat de treballar, cosa que intensificava més encara el coneixement entre veïns i agreujava el xafardeig i el murmureig. Un context, doncs, en què les enveges, la gelosia i la mala fe poden incitar a acarnissar-se a mortificar algú per obtenir-ne un benefici.

La novel·la s’inicia en el moment en què una persona gran, la Marta, interna en una residència geriàtrica de Barcelona, s’assabenta que té Alzheimer i que la malaltia progressa ràpidament.

És així com fa un exercici de memòria en retrospectiva, que dona peu a recordar el seu recorregut vital, els seus patiments i les seves alegries, els seus amors i desamors. Però amb ella com a eix principal, l’autora crea, amb mestratge, una successió de personatges de trets de caràcter molt diversos, que permeten fruir a la persona lectora d’un extens catàleg d’individualitats, l’ànima de les quals sap dibuixar amb precisió. Ens presenta així un retrat de com es mouen les seves figures en un context que propicia el millor i el pitjor de l’ésser humà.

La Marta és la víctima d’un matrimoni que neix amb mal peu des dels seus inicis. Víctima de maltractaments, l’acompanyem en la seva vida quotidiana, en el seu patiment, les seves pors i la seva desesperació. El seu home, en Manel, maltractador i donat a la beguda, freqüenta la seva colla de companys de feina, miners com ell, al bar, on s’esplaia i troba el que li agrada.

Formalment la novel·la la condueix una veu narradora sàvia i desplega una gran quantitat de diàlegs entre elspersonatges, en diversos ambients: al bar, a casa, a les trobades de les famílies d’ella i d’ell, a la feina, a la residència… No hi ha dubte que la Laura frueix explorant diversitat de situacions i atmosferes.

La prosa és molt fluïda i les persones lectores la llegim amb fruïció, també pel fet que els esdeveniments van acompanyats d’una certa intriga que empeny l’avidesa de la lectura. En algun moment pot semblar que l’autora pogués caure en la temptació de tancar la seva història amb un final fàcil, ensucrat, i el frega, però se’n sap sortir. A més a més, en sap treure suc al títol.

L’acció acaba retornant a la residència de gent gran, amb el fill de la Marta com a actor.

La temàtica, desgraciadament molt actual, i l’elenc de personatges gairebé conviden a portar-la a escena, si el text es dramatitzés. No seria difícil, el diàleg hi és predominant i hi convida.

Per tot això, resulta una obra literària la narrativa de la qual es llegeix d’una tirada i desperta l’interès de la persona lectora perquè és creïble i escrita amb una naturalitat que sembla que les paraules li brollin soles del teclat.

És una novel·la rodona que destaca per la seva prosa evocadora i la manera en què captura la vida quotidiana amb gran detall.

Ens convida a explorar les emocions i els pensaments dels personatges mitjançant una narrativa íntima i subtil. Aborda temes universals com l’amor, la pèrdua i la recerca de significat, tot mentre ens transporta a un món en el qual els petits detalls prenen vida.

La força més gran de la novel·la és la seva capacitat de crear una atmosfera immersiva que fa que el/la lector/a es connecti amb els personatges i es perdi en el seu món. No obstant això, en algunes ocasions, la trama pot semblar una mica dispersa i potser manca d’una direcció concreta. Tot i així, aquesta pot ser també una de les seves virtuts, ja que reflecteix la naturalesa imprevisible de la vida.