Editorial: Amsterdam
Primera edició: setembre de 2023
Via Morta, és la primera novel·la de ficció de la historiadora Assumpta Montellà. Relatada en primera persona, s'inicia amb una narradora francesa —Carol Cabot, professora d'Història del Lycée Arístides Mallol de Perpinyà — afirmant que el seu talent és explicar històries, i que la seva comença un matí a l'estació de Portbou. És conscient que ha marxat de casa perquè la seva relació amb la Marion s'ha acabat, tot i que l'excusa que va donar al centre on ensenya és que volia fer un treball de camp resseguint els darrers dies de Walter Benjamin a Portbou. Quan un policia espanyol li demana la documentació, la Carol no entén absolutament res.
La cafeteria de l'estació és plena de guàrdies civils que prenen cigalons i criden en espanyol. I arriba la misteriosa Irina, una prostituta ucraïnesa amb un fill a Kíiv, experta en La Divina Comèdia de Dante i embolicada amb l'inspector Morel; i una altra noia atemorida, la Nèmesi, amb metxes californianes, dessuadora negra amb caputxa, una càmera de fotos i un ordinador, que criden l'atenció de la Carol. La Nèmesi és periodista i urbexer, algú que capta l'ànima dels llocs abandonats. Quan en Dani, l'amic asmàtic de la Carol i la seva primera parella, es presenta a Portbou per passar les respectives penúries junts, la Carol ja està instal·lada a la pensió de la Simone, una dona estranya a qui coneix al cementiri. La Carol ve d'un món acadèmic molt ordenat i es troba un inframon que no coneix, només observant hi ha una sèrie de personatges de frontera, des de prostitutes, camells, mules, traficants que es van deixant entreveure amb una activitat una mica a l'ombra. Pel seu caràcter curiós o de formació professional de posar l'orella sempre al carrer, la protagonista es troba amb una història de les baixes passions del gènere humà com és la droga, la prostitució. Al principi entra d'una manera ingènua pensant que controlarà aquest món i acaba entenent que ha de començar a córrer si vol salvar la seva vida.
Els personatges es mouen en un món que és molt fosc i atractiu a la vegada, però també t'adones que és una altra dimensió. Per això cal destacar que un dels punts importants d'aquesta novel·la és la importància de la seva banda sonora. A través del codi QR que trobem al final del llibre, ens porta directament a una llista d'Spotify. L'autora, en una constant permanent d'implicar la música en la història de la novel·la, encercla acuradament la música a les característiques de cada personatge, dotant-los d'una personalitat que els fa més propers al lector.
En el gènere humà, les baixes passions són molt tèrboles. T'agafa vertigen quan veus que no controles res, que la teva vida penja d'un fil, ningú et pot ajudar i has literalment de córrer perquè si no t'agafen, et maten i deixes aquest món. Tal com afirma l'autora: les persones podem fer el millor i el pitjor i els grisos són on ens movem sempre.
Amb un català correcte i ben treballat, però amb un compàs en algun moment poc àgil sobretot a la primera part a causa d'excessos: canvis de narrador, referències culturals, flashbacks sovint innecessaris.
La intriga es basa sobretot en el neguit permanent de la Carol per la incertesa de no rebre notícies de la Marion, perquè la recerca del macarra Ígor Petrov per part de l'inspector Morel sembla quedar en un segon pla desnerit.
Via morta té ingredients com la crítica al sistema universitari manipulat per la política, el tràfic de drogues dels espais fronterers, la negligència policial, la difícil roda de la prostitució i l'encert de situar l'acció enmig del no -res, en un escenari fronterer com Portbou —un poble de silencis [...] tancat com un úter, envoltat de muntanyes ple de personatges propis de l'inframon.
Cal assenyalar que un dels aspectes que es troba a faltar a tota novel·la negra és que quan hi ha una mort, tot i que sigui propera al protagonista, no es fa el dol mai.
La inèrcia de la novel·la negra és generar molta més acció que reflexió, empro un dels aspectes meritoris d'aquesta novel·la és que sí que hi ha una reflexió del dol de la mort.
És una novel·la negra amb molta deliberació, on es treballa els grisos dels personatges, on contínuament hi ha reflexions i molts esments a pel·lícules, a llibres, que acompanyen els personatges i que permet a la persona lectora anar-ho descobrint.
