Autor: Paolo Cognetti
Editorial: Navona_Port Bo
Traducció: Xavier Valls i Guinovart
Primera edició: març del 2018
En general, la novel·la ha estat ben rebuda per la crítica i pel públic lector per diverses raons: la primera raó, per la bellesa de la seva prosa: l’autor escriu amb una prosa lírica i evocadora que captura la bellesa de les muntanyes i la natura amb gran detall. La seva descripció de l'entorn i les emocions dels personatges crea una atmosfera rica i immersiva que ens atrapa. La segona raó, per l’exploració de la relació home-natura: la novel·la examina la relació complexa entre l'ésser humà i la natura, i com aquesta interacció pot ser una font d'inspiració, pau i significat en la vida d'un individu. La seva exploració de les muntanyes com a metàfora de la recerca personal i l'autodescobriment és profunda i emotiva. La tercera raó, pel desenvolupament dels personatges: el protagonista experimenta un profund creixement personal al llarg de la història, passant per diverses etapes de la seva vida i explorant diferents relacions amb les persones que coneix al llarg del camí. Aquest desenvolupament dels personatges fa que la persona lectora es connecti amb ells i es preocupi pel seu destí. I finalment, la quarta raó, pels temes de caràcter universals tractats: la novel·la aborda temes universals com la cerca de la identitat, la relació amb la família, l'amistat i el significat de la vida. Aquests temes ressonen amb molts lectors i fan que la història sigui accessible i rellevant per a una àmplia audiència.
Malgrat les seves moltes virtuts, algunes crítiques podríem esmentar com que la trama pot ser una mica lenta en alguns moments i que la introspecció del protagonista pot resultar pesada per a algunes persones lectores que prefereixen una narració més ràpida i d’acció. No obstant això, depèn molt del gust personal i de les expectatives de cadascun de nosaltres, com a lectores i lectors.
En resum, Les vuit muntanyes és una novel·la que la podem lloar per la seva bellesa literària, la seva exploració de temes profunds i la seva caracterització de personatges. Tanmateix, és una obra que pot ser apreciada per aquells que gaudim d'històries introspectives i contemplatives ambientades en la natura i tal com afirmen els periodistes i crític literaris: l’Esteve Plantada, diu: perquè és una obra honesta que ensenya una manera de viure, de gaudir el silenci i de mesurar el temps. O la Valèria Gaillard, comenta: la muntanya, símbol de la natura salvatge i allunyada de la civilització, és l’element vertebrador de la novel·la. I, en Jordi Llavina fonamenta: és una mera excusa per bastir una sòlida reflexió artística sobre la vida.