Autora: Maria Barbal
Editorial: Columna Edicions
Primera edició: Octubre del 2008
Pedra de Tartera és una novel·la escrita per la Maria Barbal i publicada l'any 1987. Aquesta obra ha estat molt aclamada per la crítica i ha guanyat diversos premis literaris, però, tot i això, és important destacar alguns aspectes que podrien ser objecte de crítica.
Abans d'exposar, però, la nostra crítica de la novel·la, hem de definir que és una tartera per poder comprendre el sentit del títol. Una tartera és una extensió de terreny, situada normalment al flanc d'una muntanya, coberta de pedres despreses dels cims. Normalment, una tartera, com a acumulació de blocs i còdols cantelluts al vessant d'una muntanya, és una zona àrida i seca, colonitzada per poques espècies vegetals.
Una primera crítica que se li pot fer a Pedra de Tartera és la seva estructura narrativa. La novel·la està dividida en capítols curts i fragmentaris, cosa que pot dificultar la immersió del lector en la història. A més, l'ús de diferents narradors i punts de vista pot generar certa confusió i desorientació. Tot i que aquesta estructura pot buscar un efecte d'introspecció i reflexió, en alguns casos pot resultar una barrera per a la immersió en la trama.
Un altre aspecte a destacar és el ritme de la història. La novel·la es desenvolupa de manera pausada i amb una narració detallada, cosa que pot resultar tediosa per a algunes persones lectores. Hi ha moments en què l'acció no avança de manera significativa i la trama sembla estancada. Aquest ritme lent pot desanimar algunes persones lectores que busquen una narració més dinàmica i àgil.
Un altre punt que pot generar crítiques és la caracterització dels personatges. Tot i que n'hi ha d'alguns ben desenvolupats i complexos, en general, molts d'ells resulten una mica plans i manquen de profunditat psicològica. Això pot afectar la capacitat de la persona lectora d'empatitzar i connectar amb els personatges, per bé que no se'ns ofereix una visió completa de les seves motivacions i emocions.
Endemés, Pedra de Tartera és una novel·la que se centra en la vida rural i en la cultura tradicional de Catalunya. Tot i que aquesta temàtica pot ser interessant per a les persones lectores interessades en la història i les tradicions, pot resultar poc atractiva per a aquelles que no estiguin familiaritzades amb aquests temes o que no sentin una connexió personal amb ells. Això pot limitar l'atractiu de la novel·la per a un públic més ampli.
No obstant això, és una gran història d'amor, narrada per l'autora en una època convulsa i crítica que va viure el nostre país durant el primer terç del segle vint. (...) Ens miren de lluny com si portéssim la pesta. I la portem: la por, la incertitud, el sofriment. Ara diuen que la presó és plena (...). Una època de silencis "ensordidors" intergeneracionals viscuts per moltes famílies arreu del Principat, desagreujats, en part, jurídicament, per l'aprovació pel Parlament de Catalunya de la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, declarant il·legals els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l'abril de 1938 fins al desembre de 1978, per ser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just. I, en conseqüència, es va deduir la nul·litat de ple dret de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra, dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista.
En resum, Pedra de Tartera és una novel·la amb virtuts literàries notables, però també presenta alguns aspectes que podrien ser objecte de crítica, com l'estructura narrativa fragmentària, el ritme lent, la caracterització superficial dels personatges i la temàtica centrada en la vida rural i les tradicions. Tot i això, aquests aspectes crítics no han de minimitzar la importància i el reconeixement que l'obra ha obtingut en el panorama literari.
