Autora: Jocelyne saucier
Editorial: Minúscula
Traducció: Luisa Lucuix Venegas
Primera edició: abril de 2018
Retrata un any i un mes de l’existència de tres ancians que van decidir apartar-se del mon quan veuen que aquest no els proporciona res de nou, i el que es pitjor, senten que ells tampoc tenen res a aportar. Aquesta fugida a l’interior d’un bosc negre, en plena recuperació després del Gran incendi de Matheson, esdevingut el juliol de 1916, i l’estrany ordre secret entre aquests habitants es veu sacsejada per l’aparició sobtada, quasi espectral, de dues dones: la més jove és una fotògrafa en plena crisi creativa que busca a un tal Boychuck, l’últim supervivent d’una catàstrofe natural (que tingué un terrible ressò en els incendis de 2016 a Ontàrio), l’altra és una anciana de 80 anys rescatada d’un centre psiquiàtric que respon al nom inventat de Marie-Desneige.
Amb aquests pocs elements, Suacier ens presenta una instantània tant al·lucinada com sòbria, també rabiosament intimista, o una còpia en negatiu, d’aquesta imatge a la cabanya en el centre d’un bosc.
Aquesta novel·la és una oda a la llibertat. La llibertat de viure i morir d’acord amb una llei pròpia. Tots els personatges viuen en alguna forma d’il·legalitat, i que ho estan fent molt bé. En aquest sentit, aquests és una novel·la certament transgressora.
La novel·la ens porta a explorar temes com la llibertat i la vellesa. La vellesa i la llibertat estan íntimament connectades. La vellesa és aquesta etapa de la vida en la que ens alliberem de les nostres obligacions, les nostres responsabilitats i ambicions i en la que estem disposats a viure tots els grans i petits plaers que ens ofereix la vida, perquè sabem que podem desaparèixer en qualsevol moment.
Els tres ermitans del bosc tenen les seves pròpies raons per escollir aquesta vida. En Charlie és un amant de la naturalesa, en Tom és un borratxo que fuig de la treballadora social que vol la seva felicitat dins d’un hospici i el tercer, en Ted, era, encerta manera, un home que fugia de la seva vida, que havia sofert molt de dany. Fou llavors quan a l’autora li vingué a la menta el Gran Incendi en el nord d’Ontàrio. I és així com Boychuck es convertí en aquest home habitat per tot aquest patiment del que havia impregnat durant els sis dies en que vagà entre cendres fumejants.
Les aus morien en l’Incendi en ple vol, per falta d’oxigen i pel calor extrem queien com mosques. Així fou com arribà a l’autora el títol de la novel·la. Els ocells queien com mosques, com la pluja, plovien ocells. En relació al personatge de Mari-Desniege, l’autora en una entrevista va comentar que va tenir a una tia internada als 16 anys i que va morir als 87 anys en una residència d’expacients psiquiàtrics. La va visitar en la seva residència i va descobrir en una habitació petita a una dona intel·ligent, lúcida i conscient que li havien robat la vida. Desprès d’aquesta visita l’autorava decidir que recuperaria part de la vida que ella no tingué. Era una forma de retre un homenatge a la dona que era, una dona que havia mantingut la seva integritat malgrat tot el que havia viscut. És per això que l’autora va voler reservar uns anys de felicitat a Marie-Desneige per al final de la novel·la.
Una de les grans fortaleses de Y llovieron pájaros és la seva capacitat per evocar la bellesa de la naturalesa i, al mateix temps, explorar temes profunds com el pas del temps, la soledat, la memòria i el poder de la connexió humana. Saucier teixeix una trama rica i complexa que ens obliga a reflexionar sobre la vida i les seves múltiples dimensions.
La novel·la també destaca per la seva caracterització meticulosa dels personatges. Cada un d'ells és retratat amb una profunditat psicològica notable, i no podem evitar empatitzar amb les seves alegries i tristeses. A més, l'autora utilitza un llenguatge poètic i imatges vívides per descriure l'entorn natural, transportant-nos a aquest bosc remot i fent-nos sentir part de la història.
És una obra mestra que ens captiva amb la seva narrativa evocadora i les seves reflexions profundes. És una novel·la que ens recorda la importància de la natura, la connexió humana i la bellesa que podem trobar en els moments més senzills.
Recomanem aquesta obra a totes aquelles persones que busquen una experiència literària emotiva i profunda.