Autor: Anton Txékhov
A cura de: Vicenç Pagès Jordà
Editorial: Proa
Traducció: Xènia Dyakonova
Primera edició: novembre de 2023
Anton Txèkhov, a l'edició de Contes escollits, de la tria i pròleg de Vicenç Pagès Jordà, ens transmet la sensació de viatjar en el temps a la Rússia de finals del XIX a través de la visió calidoscòpica que aporten uns personatges captivadors, que s'esforcen a gaudir del dolor de viure, perquè tots els èxits estan corcats i són fugissers, les esperances de llum aboquen sempre a la consciència d'ombra. Per a l'autor, la mort i la vida són germanes inseparables. Gent retratada al marge de qualsevol intent de moralitat, amb una honestedat que fa que aquests contes es puguin llegir després de cent anys i resulten absolutament actuals, ja que l'ànima humana no canvia amb el temps.
Més que la flamant Rússia dels aristòcrates, Txèkhov s'ocupa de la
burgesia, al capdavall, la classe a la qual pertanyia i que va retratar amb una
agudesa excepcional. També, però, les classes populars l'atreien i en presenta
una visió crua i dolorosa, amargament lúcida, d'una gent aclaparada per la
misèria i les penalitats i incapaç de sortir-se'n.
La seva literatura reflecteix un pessimisme, una melangia encomanadissa
que es posa de manifest en personatges de vegades mediocres i desconcertats,
incapaços d'assimilar els girs de la vida, que busquen desesperadament un
sentit que se'ls escapa fins que acaben sucumbint.
Igualment fascinants resulten les descripcions dels paratges de la
Rússia rural, on s'esdevenen bona part de les narracions. Latifundis extensos
amb prats esponerosos i arbredes joves. Sota els núvols, emplenant l'aire de
refilets de plata, s'estremien les aloses; sobre els sembrats verds, les
graules planaven amb un moviment d'ala solemne i greu. O l'estepa, on xerricaven els grills sense parar, les guatlles cantaven i, a una versta de
distància del ramat, en una fondalada amb salzes per on passava un riuet,
refilaven indolents els rossinyols joves. Descripcions vívides, d'una gran
plasticitat poètica.
Txèkhov situa moltes de les seves històries en pobles, les cases amb
jardí dels quals ofereixen als personatges ocasions d'intimitat, d'expressar
sentiments contradictoris que creen situacions inesperades; i d'on surten
camins que ofereixen falses oportunitats d'escapar d'una realitat que aclapara
i impossibilita una llibertat autèntica.
Els contes recreen temes tan variats com la vida mateixa: l'amor
anhelat i fugisser, les difícils relacions de família, l'egoisme com a recer de
l'adversitat, la malaltia, tant física com psíquica, i la necessitat d'una
curació provinent de l'afecte, l'error descobert massa tard i sense remei, la
veritat i la bellesa que marquen l'existència humana, les conseqüències
terribles de les pretensions inassolibles...
Temes universals narrats amb una estructura cristal·lina i un
llenguatge de claredat diàfana i agraïda, amb adjectius evocadors i, alhora,
una contenció en els detalls que revela el necessari i deixa la resta a la
imaginació de lectors i lectores.
Una lectura, tan deliciosa per la qualitat literària com estimulant per
la profunditat de les capes de sentit, que converteixen cada conte en una
invitació a la reflexió i la saviesa.
Tal com afirma en Vicenç Pagès Jordà, Txèkhov no és mai insistent, ni adoctrina, esquiva l'èmfasi, actua com una càmera que es limita a donar fer del que veu, i deixa prou espai perquè cada lectora, lector, s'hi pugui sentir còmode. La persona lectora se sent com si mirés pel forat del pany, però no amb intencions malèvoles, sinó moguda per una curiositat que és també un símptoma de la natura humana, i que es pot entendre com una forma de compassió.
El conte és un gènere intrínsecament incomplet, i Txèkhov és un mestre del silenci i de l'ombra. Evitava el partidisme i el moralisme, i fa la sensació d'haver entès el seu món en tota la seva complexitat. Els seus contes es resisteixen a les anàlisis perquè, més que un tècnic, és un savi, i de vegades un amic.
Sens dubte, la seva literatura no sols ens planteja grans preguntes
sinó que també ens dona algunes claus per construir les nostres pròpies
respostes.