Autor: Josep Maria Espinàs
Editorial: La Campana
Combat de nit, de Josep Maria Espinàs és un gran reportatge fet novel·la, un tros de vida normal explicada amb un extraordinari enginy literari. La novel·la alterna dos tempos, la vida a la carretera i la crònica judicial d'un accident. A l'inici de la novel·la, el protagonista, Pep Martí, un conductor de camions de gran tonatge, està en la cabina del seu camió, sol i pensant. Aquesta situació inicial està marcada per una sensació d'isolament i reflexió sobre la seva vida. El Pep està en companyia del seu ajudant, l'Eusebi, i tots dos estan en un moment de calma entre les avaries de la carretera.
La novel·la comença amb una descripció dels sentiments i pensaments del Pep, que es sent aixecar entre els silencis i els silenciaments que caracteritzen la lluita per la vida a la foscor de la nit. Aquesta introducció està seguida d'un monòleg interior que reflecteix la seva mentalitat i les seves preocupacions sobre el futur.
Narra la història de Pep Martí, un conductor de camions de gran tonatge que, en companyia del seu ajudant, fa trajectes entre Barcelona i Valladolid. Més de vint hores damunt d'un Pegaso de tres eixos carregat amb bigues de ferro, taulers de fusta o paqueteria donen per a molt i el protagonista de l'obra —quaranta anys complerts, casat i amb dos fills— se sent cada vegada més buit i més distanciat de tot el que l'envolta.
La seva muller li ha demanat que canviï de feina, però ell sap que quedar-se al poble i obrir una botiga no és tampoc la solució. Quan és a casa frisa per sortir a la carretera, quan té el volant a les mans l'angoixa el paralitza.
El seu ajudant, Eusebi —jove, vital i sense maldecaps—, és un contrapunt benèfic i alhora feridor. La nit a la carretera és plena de mals averanys, el soroll monòton del motor obre la porta als records i en el passat recent de Pep Martí hi ha un judici per homicidi involuntari de resultes d'una topada amb un altre camió. La presència de la mort, el risc del pròxim revolt i la temptació d'acabar-ho tot d'una vegada són la companyia que més freqüenta al protagonista.
Josep Maria Espinàs adopta les tècniques del reportatge periodístic per retratar la vida dels camioners del final dels cinquanta, una època de carreteres estretes i de vehicles amb mecàniques poc sofisticades Amb una extrema austeritat, Espinàs descriu els bars de carretera, les mancances de la vida familiar d'uns professionals que la major part del temps són fora de casa, el respecte pels companys que deixaren la vida a la carretera, les complexes relacions entre xofers i ajudants dintre dels límits estrets de la cabina i, sobretot, l'èpica de la carretera, perceptible ja des del títol: el paisatge canviant, les servituds de la meteorologia, l'isolament, la llunyania de tot, la solitud de l'home davant la màquina, la rutina del camí mil vegades recorregut i els rostres vistos fugaçment en travessar els pobles. L'autor aposta per una nuesa expressiva de gran eficàcia comunicativa.
Utilitza principalment el diàleg i el combina amb el monòleg interior i la narració en tercera persona. A més a més, al llarg del relat presenta documents judicials del procés contra el protagonista. La veu neutral de l'autor arriba al seu punt màxim en la pàgina final, quan la tragèdia fa la seva aparició.
De tan senzilla com sembla no és fàcil de llegir. Escrita en present d'indicatiu i amb diàlegs realistes, sense narrador omnipresent, amb silencis i el·lipsis que comprometen la ubicació, així com la identificació temporal dels personatges.
La idea de la lluita per la vida, en la foscor de la nit, reflectida en el títol de la novel·la, el cert desarrelament dels protagonistes conformen la història, una obra escrita en ple existencialisme.
L'autor va realitzar personalment el trajecte cap a Valladolid amb els dos camioners i el seu camió, matrícula T-7440, al que va dedicar el llibre una vegada escrit i comptant amb la col·laboració de Miguel Delibes, qui va publicar en el seu diari que l'escriptor havia arribat a la seva ciutat perquè estava escrivint un llibre sobre camioners. Potser és la novel·la amb què es recordarà el nom d'Espinàs escriptor, del seu ofici literari, honrat, sobri, equilibrat, un exercici que és una lliçó de sentit comú i de sentit nítid del qual ha de ser, essencialment, una novel·la ben construïda, sense noses ni capricis artístics.
En resum, Combat de nit és una història hàbilment dibuixada i compensada entre els elements que la componen, ben tibada i equilibrada com la càrrega d'un camió sota la vela cenyida amb cordes. Un vehicle de gran tonatge és com un bergantí en un mar procel·lós i com el destí de cada dia, sense més èpica que la gran èpica dels herois quotidians, la de l'esforç, la del perill.
L'èpica que, amb la mateixa senzillesa, oposa la feina al cansament, el dia a la nit, l'home a la màquina, la vida a la mort en forma de banal accident de trànsit. L'aprenentatge de la inevitable solitud personal com a principal lliçó d'un humanisme que és acceptació de la mateixa naturalesa, prova de sentit comú, de comprensió del secret mecanisme que duem a dins. Si tens l'oportunitat, et recomanem llegir-la!